Els tòpics ens diuen que el rock’n’roll és una música envoltada pels egos personals, les drogues i el ser políticament incorrectes. Una de les bandes paradigmàtiques d’això és Guns’n’Roses… detencions per desordre public, habitacions d’hotel destruides, centres de desintoxicació i baralles són la història d’aquest grup de músics que van nèixer a Los Angeles ja fa una pila d’anys. Més enllà d’això tot un seguit de cançons magnífiques i d’una música espectacular.
Per la banda hi ha passat diversos noms: Axl Rose, Slash, Dizzy Reed, Izzy Stradlin, ... entre molts d’altres. Els Guns sempre s’han caracteritzat per enfadar-se amb tothom i entre ells sobretot. La personalitat d’una de les ànimes del grup, Axl Rose, tampoc ha ajudat mai a mantenir un grup d’èxit que ha assolit proeses en el món de rock a les que molts només poden aspirar. Col·locar 2 albums en els 5 més escoltats, vendre més de 100 milions de còpies a arreu del món i ser considerats un dels millors grups de rock’n’roll en directe no ha estat prou per mantenir-se com a grup.
Els Guns provenen de l’unió de dos bandes que anaven sonant a Hollywood, els L.A. Guns i els Hollywood Rose. Els inicis van ser durs, però tornant al tòpic l’èxit havia d’arribar en forma de primer disc Appetite for Destruction en el que hi ha tres de les millors cançons del grup, Sweet Child O’Mine, Welcome to the Jungle i Paradise City.
L’èxit però va pujar al cap i a pesar de tot no és or tot el que llueix.
Però el millor de Guns no són les excentricitats i problemes dels seus membres, són les seves cançons, el millor és allò que en diuen l’esperit del rock’n’roll.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada