dimarts, 20 de maig del 2008

El món explicat pels catalans en català

Si una cosa agrada als estudiants de periodisme és que vingui algú a la facultat que sigui conegut, que surti als mitjans i a poder ser, algú que treballi en ells. Aquest va ser el cas del dia que va venir l’Antoni Bassas acompanyat d’alguns dels membres dels matins de Catalunya de Radio. En Víctor Correal, la Montse Poblet i la Marta Falguera.

La conferència havia de ser una mena de relat sobre l’experiència que els que cada matí desperten als catalans van tenir a l’Equador, emetent un parell de dies des de Radio Quito. Ho va ser en gran mesura, però més que això va ser una classe de com fer bona radio, de qualitat i de masses. Com no, la intervenció d’un dels nostres gúrus locals, Antoni Bassas, va començar amb un Bon Dia, són les set (encara que no ho fossin). Més que relatar-nos la seva experiència a l’Equador, que també ho van fer, va ser una classe de com fer radio, de com fer periodisme. Sovint els alumnes ens queixem que tenim professors que no han tocat els mitjans, que no saben el que realment es cou en les redaccions, ... per això agrada conèixer les batalletes de Catalunya Radio o el que sigui. Saber com la coordinadora del programa, la Marta Falguera, es va passar 15 dies perduda per l’Equador cercant temes d’interés, saber com en Víctor Correal va quedar un setmana aïllat per després conectar enmig de la jungla i convivint uns dies amb indígenes d’aquells de les pel·lícules o com la Montse Poblet es fonia als carrers de Gauyaquil explicant-nos les diferències d’aquest poble amb l’Ecuatorià.

La conferència va estar be, potser massa enclaustrada en un guió dut per no se quin professor. El que realment voliam els alumnes presents era escoltar les veus amb les que molts cada dia es desperten, fan el primer café entre lleganyes i s’informen. El que voliem saber era quin és el secret de l’èxit en una professió tant inestable com la que volem acabar realitzant. En part ho vam aconseguir. Alguna de les preguntes també anava més malintencionada, ja que per molt que Antoni Bassas sigui un autèntic crack i que només siguem estudiants de comunicació no vol dir que no ens agradi la polèmica. Per això la crosta nacionalista va aparèixer en la conferència. El líder dels matins se’n va sortir prou be, sense llençar pilotes fora o fer una apologia de la ja oblidada objectivitat.

En tot cas un èxit esperat gràcies al cartell de conferenciants. Una classe magistral de com fer bon periodisme i que a sobre tingui èxit.