Altres móns

La ciència ficció és un món poc conegut, que mou milions de persones arreu del món però és un gènere devaluat i només per frikis. Però dins la ciència ficció i un cop deixem els prejudicis podem trobar autèntiques joies literàries.

Un exemple d’aquestes joies és la saga de Dune, de Frank Herbert. El primer llibre de la saga va ser refusat per moltes editorials, però un cop publicat al 1965 la crítica i el públic és van desfer en elogis per aquesta complexa història.

Herbert ens trasllada en un futur extremadament llunyà i ens explica la història de Paul Atreides, un jove aristòcrata d’una poderosa casa feudal. Els humans s’han escampat per les galàxies i estan governats per un emperador i per les diverses cases de nobles en un univers feudal. Les màquines estan prohibides i han estat substituides per diverses escoles que perfeccionen el talent dels humans. Però perquè tot això funcioni es necessita l’espècie, que només es troba en un àrid planeta anomenat Dune. L’espècie dona facultats impressionants a aquells que la prenen i és indispensable per realitzar els viatges espacials, per millorar la raça al igual que allarga la vida a qui la pren. L'especié és una mena de petoli dels nostres dies, una substància de la que tot depen i qui la controla ho controla tot.

El jove Atreides viatjarà a Dune, on la seva família serà traïda i perseguida pels seus enemics, una altra casa noble, els Harkonnen. El jove Duc rebrà l’ajuda del poble dels Fremen, els salvatges habitants dels deserts, per recuperar el que és seu i venjar a la seva família i s’arribarà a convertir en tot un messies, un Déu,

Més que aquest argument, Dune, ens parla de política, religió, ecologia, aventures,... tota una reflexió filosòfica enquadrada en sis llibres, alguns millors que altres, però que recomano llegir. Dune és molt més complet que la mínima ressenya del paràgraf anterior. La complexitat només del primer llibre és brutal, tot és una trama dins d’una trama, tots els personatges tenen els seus matisos, les seves intencions, com és diu en el llibre, tot són fintes darrera fintes. Una germandat de dones que té un excel·lent programa genètic, una Cofradia que manté el monopoli dels viatges entre els planetes, un emperador sense hereus, ... Entre aquesta complexa trama Herbert fa una crítica als herois, quan els herois s'equivoquen les conseqüències són terribles.

Aquesta és la base que fa servir l'autor per endinsar-se en una magnífica saga poc coneguda al nostre país, però que a arrassat en vendes als EEUU, fins al punt de fer-ne diverses adaptacions pel cinema i que a la mort de l'autor el seu fill hagi decidit fer dues trilogíes més, de molt pitjor qualitat, però que han tingut gran èxit

Tot un món que ens permet reflexionar sobre el nostre alhora que desperta la nostra imaginació.